Tú mismo lo dijiste: “Ni un solo día sin belleza”
Aquí, frente a un papel sin versos,
te recuerdo.
Porque anaranjadas líneas tejen,
se tejen,
se delatan
en el súbito impulso
que auxilia a la palabra
para que abandone
su indigencia.
Error: Twitter no responde. Por favor, espera unos minutos y actualiza esta página.
INCAPACIDAD — EROS Y… en INCAPACIDAD | |
Ferran Petit en REGRESO | |
![]() | ITAKO | Generació… en ITAKO |
Lincol Martín en MONTAÑAS Y PENUMBRAS | |
pura maria garcia en MONTAÑAS Y PENUMBRAS | |
ferran petit lopez en MONTAÑAS Y PENUMBRAS | |
Lincol Martín en MONTAÑAS Y PENUMBRAS | |
pura maria garcia en MONTAÑAS Y PENUMBRAS |
Quina enveja sento quan veig com brollen amb tanta facilitat les teves paraules
Un bes,Ferran!
Boníssim. Petons.