FOTOGRAFÍA de GJ63
El óxido cubre la esquinada superficie
del recuerdo
donde todo ocupa un lugar preciso.
Ruedas dentadas.
Fechas.
Lugares.
Faros de la memoria
que, a pesar del vendaval de días,
jamás se derrumbaron.
El martillo del pensamiento.
El golpe incesante sobre el tiempo.
Y un hoy que repara:
la cerradura del alma se resiste a yacer rota.
Fantástica la foto, i el text. Que el día siguiente reparador
Tot va reparant-se…Viure es reparar i reparar-se, així és. La foto és fantàstica, sí. És d’un fotograf que m’encanta. Petonets