FOTOGRAFÍA de Pura María García
Las canciones acuden
al consuelo encarnado
del impostado atardecer.
Cada cual devasta, con sus pasos,
el paisaje ya muerto del día acontecido.
“Odio el manto farsante de las metáforas”,
dice la yerba que crece sobre el suelo.
Y la noche despliega, sobre el tapete azul,
las cartas previstas, su baraja trucada.
M´has fet riure tot sol, perquè la Pita deia que no entenia les metàfores, i pertant les odiava
Quantes vegades la recorde! Una abraçada, també per ella, allà on estiga rient!