FOTOGRAFÍA de Pura María García
Gotas del anochecer
diluyen la nostalgia de tus pupilas mar.
A pesar de la niebla,
la firme línea del cielo
claudica en su errático mensaje.
Cómo hiere la ausencia de tus labios…
Error: Twitter no responde. Por favor, espera unos minutos y actualiza esta página.
INCAPACIDAD — EROS Y… en INCAPACIDAD | |
Ferran Petit en REGRESO | |
![]() | ITAKO | Generació… en ITAKO |
Lincol Martín en MONTAÑAS Y PENUMBRAS | |
pura maria garcia en MONTAÑAS Y PENUMBRAS | |
ferran petit lopez en MONTAÑAS Y PENUMBRAS | |
Lincol Martín en MONTAÑAS Y PENUMBRAS | |
pura maria garcia en MONTAÑAS Y PENUMBRAS |
Les ferides es curen. Segur.
Una besada
És una ferida de melangia, d’eixes que es curen en retornar els llavis que s’enyoren. I tornaran aviat. Eixes ferides no ens fal malbé…ens fan AMAR!
Una abraçada
Preciosos versos, Pura.
Fuerte abrazo.
Un abrazo!