EROS Y PALABRAS by Pura María García

EN VILO

FOTOGRAFÍA de Pura María García

Gracias mil, Ian, por tu presencia, siempre,

y esa música tan evocadora que me recomiendas siempre.

Se pone el abrigo.

Observa, fijamente, el suelo de la casa sola.

Se aproxima a la puerta de la entrada.

Se dice, en su silencio,

que ha llegado el momento de cerrar,

con el alma, su pestillo.

Sabe que pronto, sentado en la pequeña terraza,

donde las margaritas yacen secan,

el día le tragará con su boca de horas

desprendidas,

olvidadas.

Asiente, frente al espejo cromo

que oculta la herida profunda

sobre el blanco de la pared que le ha visto ir y venir,

deshilachando el cristal de su recuerdo.

Después, con manos que nada guardan de precisas,

se palpa la cara,

la redondez de su insondable rostro.

Con el abrigo puesto.

Con la puerta cerrada.

Con los pasos por andar.

Con su estar extraviado entre las cosas.

Retrocede hasta el fondo de la nada.

Sumergido en las líneas malditas de su rio.

Cierra sus ojos y lo acepta.

Ni la vida puede ya tenerle en vilo.

6 comentarios el “EN VILO

  1. ferran petit lopez
    diciembre 14, 2020
    Avatar de ferran petit lopez

    A vegades em pregunto si és una imatge que t’inspira o escrius i després cerques la imatge.
    Aquest personatge porta abric i mira al terra

    • pura maria garcia
      diciembre 14, 2020
      Avatar de pura maria garcia

      Doncs, vaig a contar-te un secret. Normalment, escric un poema per expressar allò que em commou. Després, busque entre els milers de fotografies que hi he fet, i faig, la imatge que em fa “veure” el contingut del poema. Finalment, busque entre els milers d’arxius de música que m’agrada aquella que me fa “sentir” els versos amb la pell. Tavesse tres camins diferents quan camine pel poema. Quines coses, oi? Un petonàs

      • ferran
        diciembre 15, 2020
        Avatar de ferran

        Val la pena tot el curro

  2. Ferran
    diciembre 14, 2020
    Avatar de Ferran

    A vegades em pregunto si és una imatge que t’ Inspira a escriure O escrius i després busques una imatge. Perquè aquest rostre du un abric i mira en terra

  3. Alcanher
    diciembre 14, 2020
    Avatar de Alcanher

    Cuánta tristeza puede caber en la sublime belleza poética de un final✨

    • pura maria garcia
      diciembre 15, 2020
      Avatar de pura maria garcia

      Gracias por apreciarlo y por tu visita. Vivir es, para mí, intentar que la misma vida nos mantenga en vilo, incluso en los finales.

Replica a Ferran Cancelar la respuesta

Información

Esta entrada fue publicada el diciembre 13, 2020 por en VERSOS.

DEJARON SU VOZ ESCRITA…

Avatar de romanidemataromanidemata en SIN EMBARGO
Avatar de pura maria garciapura maria garcia en SIN EMBARGO
Avatar de Juan MartinezJuan Martinez en SIN EMBARGO
Avatar de pura maria garciapura maria garcia en LAS HORAS IRRECUPERABLES
Avatar de CAROLINA REAL TORRESCAROLINA REAL TORRES en LAS HORAS IRRECUPERABLES
Avatar de pura maria garciapura maria garcia en LAS HORAS IRRECUPERABLES
Avatar de xiringuilla54xiringuilla54 en LAS HORAS IRRECUPERABLES
Avatar de pura maria garciapura maria garcia en LAS HORAS IRRECUPERABLES

PLAYLIST en SPOTIFY

MIS FOTOS EN FLICKR

Blog Stats

  • 160.028 VISITAS

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Únete a otros 592 suscriptores

MIS ENTRADAS POR MES

REGISTRADO EN SAFE CREATIVE

LAS CANCIONES QUE TE PROPONGO ESCUCHAR

Copyrighted.com Registered & Protected 
I2XM-RO7T-NSXF-WE3T